Hi ha dies en què el comú dels mortals surt, sortim, del portal com l’actriu Mary Santpere, encongida i senyant-se, o José Luis López Vázquez, amb un matís melancòlic en la mirada, de còmic tristoi. El fenomen s’estén com el microplàstic per totes les capitals de província, almenys les més turístiques; un no-sé-què de despossessió, un sutge invisible, la inèrcia d’un canvi que va arraconant l’essència de la ciutat a les golfes dels trastos vells.
Lloguers
Una tragicomèdia d’amor i inquilinat
Penja l’amenaça dels talls d’aigua en una Catalunya seca i sobresaturada de turistes, que gasten fins a cinc vegades més que els veïns corrents
El més llegit
- Enquesta prohibida de les eleccions a Catalunya: últim sondeig
- L’Àfrica s’està partint en dos: així quedarà
- Diverses empreses amenacen de deixar el Balcó Gastronòmic
- El Barça celebra el títol de Lliga davant la insolència de Laporta i Rocha
- Catalunya arriba a l’12M amb un torcebraç Illa-Puigdemont i sense pactes clars