No hi ha res més desagraït en política que fer el viatge en sentit contrari del populisme, i anar de l’extrem al centre, de la radicalització al matís. És la travessia que va emprendre Esquerra el 2021, quan en les autonòmiques d’aquell any va ratificar el seu canvi gradual de posició del frontisme al pactisme. El gir d’ERC va tenir la recompensa de poder liderar pels pèls el moviment independentista, però va suposar un alt cost per al partit i per a Junqueras, que des d’aleshores és acusat de botifler malgrat haver passat la barbaritat de 1.314 dies a la presó.
Una altra jugada mestra
L’embolic de Junts
Hi ha pocs casos d’autoboicot comparables als dels exconvergents, que busquen un punt mitjà impossible entre la ruptura i el pactisme

Temes:
El més llegit
- Anna Gatell: "Els pares han perdut l’autoritat i ignoren els perills del mòbil"
- El Rei carrega contra les «identitats excloents» i els «extremismes» des de Montserrat
- Javier Albares, metge: «L’ús excessiu de pantalles pot provocar símptomes que portin diagnòstics equivocats de TDAH»
- El silenci de Nico Williams davant la tempesta a Bilbao: desconnexió a les illes Maurici i a l’espera del pagament de la clàusula
- Els tumors desbanquen les malalties del sistema circulatori com la causa més freqüent de mort a Espanya