Més enllà de les simpaties polítiques que un tingui i de les seves preferències partidistes, el més mínim sentit de la responsabilitat, sobretot institucional, obliga a aturar la deriva que ha pres el tema de l’amnistia, la seva tramitació parlamentària i el seu impacte en les investigacions judicials en marxa. Hauríem de ser capaços de distingir entre la voluntat de conquerir el poder i d’enderrocar a qui el té i la institucionalitat. Si ja és un marró acceptar la tramitació d’una llei d’amnistia a canvi dels vots d’una investidura, resulta directament inacceptable que es vagin negociant al Congrés esmenes a aquest projecte que mirin de respondre a les investigacions en marxa dels jutges o que fins i tot es plantegin reformes d’altres normes, com seria el cas de redefinir el delicte de terrorisme en el Codi Penal o de canviar els terminis de la llei d’enjudiciament criminal. Si el Govern pensa que els jutges estan prevaricant, com ho pensen els seus socis d’investidura, el camí és un altre, però mai pot ser el de la legislació ad casum i encara menys ad personam. El mal a les institucions és fins i tot superior al que alguns consideren que infligeix l’amnistia a la unitat de l’Estat. L’últim espectacle de veure la fiscalia canviant els seus informes sobre la causa del Tsunami i el mateix fiscal general mirant de desmentir-ho és més que vergonyós.