Jutges i majoria política

La llei d’amnistia s’ha convertit, durant la seva tramitació, en un veritable maldecap que no només amenaça la continuïtat de l’Executiu sinó que ha provocat un greu enfrontament entre aquest i la majoria política que el sustenta amb el poder judicial. La negativa de Junts per Catalunya a aprovar el dictamen de la Comissió de Justícia del Congrés, decisió que hagués donat llum verda a la llei d’amnistia, per molt que s’interpreti com una pròrroga per continuar negociant, és cert que suposa un nou revés per al Govern després de l’ensurt de la convalidació dels reials decrets llei que revela, no només la debilitat de l’Executiu, sinó l’absència d’una majoria que el sustenti, sense que existeixi la possibilitat de geometria variable. Tenint en compte, a més, que és precisament aquesta llei la que ha de permetre la continuïtat de la legislatura, de persistir el rebuig, el president del Govern, d’acord amb l’esperit del sistema parlamentari, s’hauria de sotmetre a una qüestió de confiança que ratifiqués, en el seu cas, no només l’existència d’una majoria parlamentària que li dona suport sinó l’orientació política d’aquesta. Tanmateix, més preocupant que el manteniment del Govern és el deteriorament de les relacions que s’està produint entre el poder judicial i el Govern i la majoria dels partits que el sustenta. I això es deu, en gran manera, a l’aval que ha suposat el fet que Pedro Sánchez no només hagi canviat d’opinió respecte a l’amnistia sinó que, fruit de l’acord amb Junts, també hagi assumit la idea de lawfare aplicada al procés sobiranista, tal com han vingut defensant els seus promotors. Una assumpció que implica traslladar als jutges la responsabilitat del procés i de les seves conseqüències i considerar-los prevaricadors, acusació que ha sigut fins i tot abocada des de la tribuna del Congrés sense que s’hagi vist acompanyada de la pertinent denúncia o de la reprovació per part del PSOE, un partit que fins fa molt poc semblava confiar en les bondats de la justícia espanyola. Certament, algunes de les últimes actuacions judicials, com la imputació de Puigdemont, les acusacions de terrorisme o les pròrrogues a les diligències han tingut lloc en paral·lel a decisions polítiques, cosa que pot contribuir a alimentar aquesta sospita, sempre que s’ignori que els processos judicials estan sotmesos als seus propis calendaris i que els jutges en els sistemes democràtics no se supediten als temps polítics. Per això, la criminalització del poder judicial que s’està portant a terme des del Govern i des de la majoria parlamentària constitueix una deriva iliberal, igual com ho va ser el procés. I si això ve precedit de la voluntat d’amnistiar polítics que van intentar subvertir l’ordre constitucional, i es carrega de reformes legislatives que pretenen reduir el marge d’actuació dels jutges amb la perversa idea del blindatge, s’agreuja la deriva que un partit de llarga tradició democràtica, com és el PSOE, no s’hauria de permetre.

El més llegit