La sequera i el cansament del camp europeu

Teclejo a l’ordinador amb un murmuri aquàtic de fons. Un xàfec artificial. Una melodia prefabricada que es titula Tempesta relaxant, amb l’absurda esperança que l’atmosfera es contagiï per osmosi sonora. Ja no recordo quant fa que no cau aquesta pluja amb ganes que renta arbres i esperits. Els núvols ens esquiven des de fa un parell d’anys. Barcelona, Girona i 200 municipis catalans més es troben en fase d’emergència per la sequera més greu des de fa un segle, que ha deixat sota mínims els embassaments del sistema Ter-Llobregat. ¿Fins quan? No se sap. Esgarrifa saber que arbres, parcs i jardins rebran només reg de supervivència. El 2008, durant l’anterior període de sequera, van quedar deures pendents –la construcció de la planta dessalinitzadora de Cubelles-Cunit i la modernització de la de Tordera-, però com que van arribar pluges intenses i va sobrevenir una crisi econòmica descomunal, els compromisos es van enterrar en l’oblit. Aquí no recordem santa Bàrbara fins que trona (és un dir). I ara, ¿què? En una economia superfocalitzada en el monocultiu del turisme, ¿què farem amb piscines buides en càmpings i hotels? I aquests mastodòntics transatlàntics que tant lloen alguns, ¿on repostaran? Canvi de paradigma Tret d’excepcions, com la d’aquest paisà d’Esponellà que va gastar cinc milions de litres d’aigua l’any passat en el reg automàtic del seu jardí i en el manteniment del nivell de la piscina, m’atreviria a dir que la gran majoria dels habitants de la conca mediterrània som conscients que l’aigua és or. El problema no és tant que el ciutadà ics es dutxi o posi la rentadora, com un canvi de paradigma global. ¿Són sostenibles, per exemple, els grans regadius intensius a Espanya? La fase d’emergència obliga els agricultors catalans a reduir el reg un 80% precisament ara, en època de plantació i quan la fruita i la verdura s’han tornat caríssimes. Gairebé la meitat del regadiu a Catalunya (47%) es realitza pel sistema d’inundació, quan fa anys que els enginyers agrònoms demanen que es modernitzin les infraestructures davant els episodis de sequera extrema. A tot això s’afegeix també la crisi del camp europeu, que està que treu foc pels queixals i ha enviat els seus tractors fins a Brussel·les. S’hi ha posat algun pedaç: la derogació temporal del guaret i la promesa de reduir les càrregues burocràtiques. ¿Com has de portar un registre digital de les faneques d’ordi si al llogarret no arriba internet? L’agricultura sostenible és antagònica amb l’ultraliberalisme. L’altre dia, Viktor Orbán es passejava, ben ufanós, entre els tractors irats; el seu Govern, deia, està del costat "de la veu del poble". Compte.

La sequera i el cansament del camp europeu

L’emergència redueix en un 80% el reg agrícola

El més llegit