Què esperem avui d’un govern? Que ens defensi del futur i que gestioni un present que sigui suportable. Ja no desitgem que les coses millorin, sinó, senzillament, que no empitjorin. Parlem molt de canvis (accelerats, no caldria sinó) i de novetats espaterrants, però sense adonar-nos que, alhora, hem passat de parlar de models de societat a parlar de societats sense models. Els moviments socials, que tenien el patrimoni de les tendències emergents, parlen més dels perills que ens assetgen que no pas del futur desitjable. El futur ja no és viscut ni presentat com a anunci d’una vida millor. El futur ha esdevingut una amenaça.
Del futur com a amenaça
Veiem el dia de demà com una realitat que ens ve donada, quan podem configurar-la nosaltres. I ens sentim estafats perquè creiem que, per definició, hauria de ser positiva
La majoria d’actes polítics d’aquest matí han fet referència a les mobilitzacions dels joves. /
El més llegit
- Enquesta prohibida de les eleccions a Catalunya: últim sondeig
- L’Àfrica s’està partint en dos: així quedarà
- El Barça celebra el títol de Lliga davant la insolència de Laporta i Rocha
- Diverses empreses amenacen de deixar el Balcó Gastronòmic
- Catalunya arriba a l’12M amb un torcebraç Illa-Puigdemont i sense pactes clars