Què esperem avui d’un govern? Que ens defensi del futur i que gestioni un present que sigui suportable. Ja no desitgem que les coses millorin, sinó, senzillament, que no empitjorin. Parlem molt de canvis (accelerats, no caldria sinó) i de novetats espaterrants, però sense adonar-nos que, alhora, hem passat de parlar de models de societat a parlar de societats sense models. Els moviments socials, que tenien el patrimoni de les tendències emergents, parlen més dels perills que ens assetgen que no pas del futur desitjable. El futur ja no és viscut ni presentat com a anunci d’una vida millor. El futur ha esdevingut una amenaça.