Deia aquesta setmana Díaz Ayuso en una entrevista amb Ricard Ustrell el mal rotllo que generen Catalunya i els seus temes identitaris "des de fora". Res sorprèn d’ella en aquest sentit, però això no li resta irreverència. És insultant perquè, volent atacar suposadament els partits polítics, va molt més enllà i menysprea el quotidià i el personal. El personal i el quotidià: sentir un dolor nou i poder explicar-l’hi al metge en català, que és la llengua amb què em pregunto per dins què serà això que sento i amb què m’interno consolar la hipocondria. El personal i l’íntim. La llengua amb què em calmo i em descric. Puc fer-ho en castellà, clar, però a mi l’angoixa i la preocupació em neixen al ventre i em pugen pel coll en català, així que el mínim és un doctor que m’entengui. Qualsevol bon metge que apreciï el contacte amb els pacients comprendrà aquestes paraules.