Com que la velocitat a la qual avui es transmet la informació està a un pas de superar la de la llum, dono per fet que a hores d’ara de la setmana tots estem al corrent de les nominacions als premis Oscar d’aquest any. No fa falta ser un amant del cine. És d’aquestes notícies que formen part del mainstream, el corrent normatiu que determina els gustos predominants en la societat. També té a veure amb el poder de la cultura nord-americana, una indústria a la qual és difícil resistir-se i que estipula els llibres que llegim a Europa, les pel·lícules que veiem, la música que escoltem i fins i tot el que pensem. Hi ha comptades excepcions, heroiques resistències a la francesa, però no és això del que volia parlar. M’alegra que dos compatriotes, J. A. Bayona i Pablo Berger, hi hagin sigut nominats. El primer opta a dues estatuetes, pel·lícula internacional i maquillatge i perruqueria, per La sociedad de la nieve, que recrea l’accident aeri ocorregut als Andes el 1972. El segon podria guanyar l’Oscar al millor llargmetratge d’animació gràcies a Robot dreams, film que recomano tant com berenar una palmera de xocolata. Però, a més d’aquesta orgullosa joia, les nominacions de l’Acadèmia de Hollywood em van deixar un regust amarg amb certs tocs d’anacronisme.