Editorial

Una incineradora sota sospita

Les dades del funcionament de Tersa obliguen a continuar investigant si va operar i continua operant de forma segura

JORDI OTIX

Les denúncies i sospites sobre l’activitat de la planta d’incineració de residus de Tersa situada entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs s’arrosseguen judicialment des del 2018, a instàncies de la plataforma ciutadana Airenet. Tot va començar quan un informe de la Universitat Rovira i Virgili (URV) va mostrar que podia tenir una base objectiva les sospites i molèsties del veïnat davant l’activitat de la planta que crema més escombraries de Catalunya (el 2022, 337.490 tones de residus urbans diversos, tractats d’aquesta manera per evitar el seu dipòsit en abocadors i generar electricitat i energia tèrmica). Entre el 2014 i el 2017, segons la URV, els índexs de contaminants com dioxines i furans en l’entorn de la central van ser més elevats del que seria esperable. Les actuacions judicials empreses, la investigació dels periodistes d’EL PERIÓDICO i la denúncia per delicte ecològic presentada per la fiscalia el 2022 han tret a la llum una falta de control absolut d’un paràmetre, la temperatura a què es produeix la combustió dels residus, que és clau per garantir la reducció a nivells tolerables dels compostos contaminants més perillosos.