Exterminar la nit

Aquests dies la ciutat debat sobre la figura de l’alcalde de nit, que podria arribar a instaurar-se a Barcelona. D’aquesta es diu que "coordinarà" les qüestions relacionades amb la vida nocturna de la ciutat i, molt especialment, amb la seva oferta d’oci. També li correspondrà definir un nou model d’entreteniment urbà. Davant aquesta quantitat d’eufemismes, i venint d’on venim, convé desconfiar. Molt em temo que el que aquest nou xèrif farà és intensificar la persecució que pateix la nit des de fa anys. No ve a promoure la ciutat noctàmbula, sinó a exterminar-la. La mera existència del personatge donarà curs a les obsessions dels rondinaires, aquests pocs veïns que enyoren el confinament. Volen viure al centre, en carrers com Enric Granados (els lloguers dels quals, per cert, no estan a l’abast de la majoria), i que a les 10 de la nit allò sembli un cementiri. Per això, algú ha de dir-los que no tenen raó, que Barcelona ni és ni vol ser una ciutat dormitori. Que sí, que tots matinem, i precisament per això la gresca al carrer acaba a una hora més que prudencial. Les terrasses, per exemple, tanquen a mitjanit entre setmana. ¿Saben a quina hora es desallotgen aquests espais a Lleida o a València? A dos quarts d’una, i a la una a Sevilla i Múrcia. ¿És que allà no hi ha treballadors que matinin? El veritable problema de la nit barcelonina és que l’administració l’ha anat retallant a consciència. És la nit "minvant" a què es referia la periodista d’aquest diari Patricia Castán: en les dues últimes dècades han desaparegut 125 discoteques o pubs a Barcelona. Ara com ara, qualsevol elogi que es faci d’aquests locals resulta políticament incorrecte. ¿És que potser, sent joves (o no tan joves), tots no hem anat a ballar alguna vegada? La pandèmia ens va ensenyar a sang i foc fins a quin punt necessitem socialitzar. Per això m’alegro que els llums de La Paloma, al Raval, s’hagin encès de nou. Fa un any, la festa de Santa Eulàlia que el Gremi de Restauració de Barcelona va organitzar-hi va generar molt recel; avui dia, la tornada d’aquest espai és un fet. Joaquín Luna ho ha resumit amb encert: aquests senyors i senyores de 50 cap amunt pretenen negar als joves –un segment poblacional en clar retrocés– la llibertat i la diversió que ells, en el seu moment, sí que van disfrutar. En cas d’haver existit en aquell temps, l’alcalde de nit hauria clausurat Bocaccio. "És el típic xoc generacional", es podria pensar. Però no: la posició d’aquests rondinaires és pura intransigència i totalitarisme. I tot i que en cap altra etapa de la seva vida no els hagi vingut de gust sortir de festa, els joves d’ara tenen dret a fer-ho. Per això, la meva esmena és a la totalitat: Barcelona no té un problema de convivència amb la seva oferta d’oci nocturn. Tampoc en l’anomenat triangle golfo, al Poblenou. El que hi passa no és sinó un trist avançament del que podria arribar a suposar l’alcalde de nit. El seu ecosistema nocturn gira al voltant de la discoteca Razzmatazz i els botellons i l’incivisme són el veritable problema que s’ha d’erradicar. Malgrat això, l’única mesura tangible que s’ha aplicat fins ara ha consistit a reduir l’horari de les terrasses, per la qual cosa, passats els mesos, els botellons es continuen produint, les molèsties persisteixen i els únics perjudicats, injustament, són els restauradors. ¿És aquesta la "coordinació" de l’oci nocturn que hem d’esperar de l’alcalde de nit? Al desembre, l’Ajuntament va anul·lar les restriccions horàries a Ciutat Vella després que el Gremi, ja en seu judicial, alertés sobre la nul·litat del procediment, i la veritat és que no s’ha enfonsat el món; les terrasses, insisteixo, no són el problema. A l’alcalde de nit i també a l’alcalde de dia els diria que no està en qüestió el descans dels ciutadans. El que aquí es discuteix és si els quatre veïns emprenyats de sempre tenen dret a imposar la seva particular llei seca. I de si el Govern municipal participa o no d’aquesta injustícia.

Exterminar la nit

El dret al descans no es discuteix, sí la llei seca dels emprenyats

El més llegit