És una pregunta desesperada després de veure uns quants vídeos de Donald Trump, de 77 anys, més ataronjat i en forma que mai en el seu imparable camí cap a les presidencials nord-americanes, primer, i la Casa Blanca, després, si els processos judicials en què està immers no ho impedeixen: ¿què se n’ha fet de Kamala Harris? El pla consistia que, després de la miraculosa victòria demòcrata de fa quatre exercicis i en el transcurs d’un mandat complicat, la vicepresidenta dels Estats Units, una política de 59 anys ja bregada i carregada de presència, substituís Joe Biden, de 81, amb algun motiu mèdic, embolic familiar o desgast de gestió per determinar. Havia de semblar un accident l’adveniment de la primera dona al capdavant de la principal potència mundial per després prorrogar una altra legislatura. Una senadora d’ascendència afroasiàtica, professional, de fermes idees progressistes, coneixedora dels ressorts de partit i acostumada al cos a cos. Però no. Aquí no hi ha Succession que valgui. No és fàcil apartar els senyors del poder, tinguin l’edat i les xacres que tinguin. A ells no se’ls passa mai l’arròs. L’actual ocupant del Despatx Oval pensa repetir contra Trump, i de moment amb la seva mateixa copilot, tot i que cada vegada que baixa de l’Air Force One sembla que serà l’última. No hi ha relleu ni rellevància de Kamala Harris. S’entreveuen eleccions al novembre amb els mateixos contrincants del 2020, amb els demòcrates confiant a reeditar la fórmula que va funcionar i el desig de venjança dels electors conservadors marcant màxims. Un octogenari, ja veurem quin dels dos, dirigirà el país a partir del 2025, així sembla que està la partida en el dia d’avui.