Sostenibilitat turística

Avui comença oficialment Fitur, la gran fira del sector turístic, en la qual els principals operadors internacionals i destinacions exposen les seves ofertes. Però els dies previs, amb fòrums com el d’Exceltur, la plataforma que reuneix les 32 principals empreses del sector a Espanya, han sigut el moment del debat i la reflexió. Del diagnòstic optimista sobre un 2023 en el qual finalment s’han recuperat els resultats prepandèmia, a l’anàlisi de les proves que s’hauran de superar si el turisme ha de continuar sent un dels puntals de l’economia espanyola (responsable del 70% del creixement del PIB l’últim any). Una xifra de doble tall. El turisme ha superat les seves marques durant aquest any en un eufòric efecte rebot després de les restriccions a la mobilitat dels últims anys i una vegada constatat que els efectes de la inflació o l’estancament econòmic en mercats emissors clau era molt més baix del pronosticat segons els pronòstics més reservats. Però alhora, la diversificació del teixit empresarial espanyol, amb la reindustrialització i l’electrificació com alguns dels sectors que s’havien de beneficiar de l’empenta dels fons europeus, no arriba. Tornem al punt de partida després del temporal. Un alleujament per a les empreses del sector, per al mercat laboral i per a l’economia general del país. Però no sembla que hàgim aprofitat l’oportunitat per haver rectificat el rumb. En els anys de bonança va calar un discurs que, més enllà de plantejar de manera racional la necessitat de buscar alternatives, es va deixar arrossegar cap a una turismofòbia miop, que va arribar a l’extrem de considerar més desitjable el paisatge d’unes ciutats desertes de visitants tot i que rere les persianes abaixades s’arruïnessin empreses i desapareguessin llocs de treball, i que va rebrotar quan el turisme va tornar. No obstant, aquesta visió crítica també contenia elements difícils de qüestionar, fins al punt que les mateixes grans empreses del sector han dedicat aquests dies a reflexionar sobre com "gestionar l’èxit per ser socialment sostenibles". Evitant que la saturació en grans destinacions turístiques acabi arruïnant l’experiència i sobretot alienant la població local, per la pèrdua de serveis i comerços destinats al veí i no al visitant, l’encariment gentrificador del mercat immobiliari (les dades indiquen una relació directa entre el pes del sector turístic a cada comunitat autònoma amb l’increment de preu de la vivenda, però també amb l’afluència de nous resident permanents) o les molèsties per a la convivència ciutadana. Les empreses han assumit que són les primeres interessades en la sostenibilitat del model. I això inclou aconseguir un entorn local acollidor i no hostil cap al seu negoci… i una adaptació a les conseqüències de la crisi climàtica. Des de no contribuir al canvi climàtic (amb un model de mobilitat que pugui integrar el transport aeri i marítim i les exigències ambientals) a no ressentir-se de les conseqüències. Algunes en un futur a mitjà termini (com ara la reducció d’un 10% del turisme a Espanya si la temperatura augmentés tres graus de mitjana) i d’altres de tan imminents com les conseqüències que pot tenir aquest mateix estiu la sequera a les comunitats de l’arc mediterrani.

El més llegit