"He vist coses que no creuríeu". El pobre replicant de Blade runner ens va impressionar fa 40 anys amb aquelles naus atacades més enllà d’Orió i amb tots els moments que s’havien de perdre en el temps com llàgrimes a la pluja. I és veritat que l’obra mestra de Riddley Scott resisteix sense rascades el pas del temps, però ja no tinc tan clar que aquell discurs final de Roy Batti desbordés la nostra capacitat de sorpresa. Avui tenim massa exemples a què podria aplicar-se aquesta mateixa reflexió. I no em refereixo només als prodigis –i amenaces– que genera la intel·ligència artificial, o els aclaparadors avenços científics en tots els terrenys. Un exemple: la plataforma Airbnb ha penjat un anunci –posteriorment retirat– en el qual s’oferia allotjament en tendes "romàntiques" dins del saló d’una casa, a Londres. Tendes de campanya a gairebé 90 euros la nit. Si ho veu el replicant de Blade runner, torna al futur a tota llet. I no m’estranya, perquè la desigualtat ja és pitjor que la pluja àcida.