Els avanços de la investigació farmacològica mobilitzen milers de milions d’euros d’inversions públiques i privades. Mantenen un complex sistema de recerca i desenvolupament, públic i privat, acadèmic, clínic i industrial, que és especialment rellevant en entorns com Catalunya. Obren contínuament expectatives de curació o tractament de malalties fins a les quals fa poc érem impotents. I generen una despesa ingent per a la sanitat pública. En tots i cada un d’aquests aspectes es manté, o s’han de mantenir, delicats equilibris. La relació cost-benefici n’ha de justificar el finançament públic. Les necessitats de la salut comunitària s’han de trobar amb l’interès de la indústria, que no abordaria costosíssimes inversions sense expectatives de rendibilitzar-les. La pressa per tenir a disposició solucions terapèutiques prometedores no ha de defugir les garanties necessàries per confirmar que les esperances dipositades en assajos als laboratoris tenen eficàcia terapèutica i per descartar possibles efectes secundaris que puguin ser, o no, assumibles.