El rellotge de Javier Milei fa tic-tac

El president de l’Argentina, Javier Milei, es va convertir en el protagonista polític del fòrum de Davos amb un discurs contra l’intervencionisme de l’Estat en la societat que convertiria Ronald Reagan i Margaret Thatcher en perillosos socialistes. Al cap de poc, no va faltar la resposta antagonista sobre les delícies del paper de l’Estat paternal i maternal protagonitzada pel president del Govern espanyol, Pedro Sánchez. L’experiment Milei acaba de començar. No resulta fàcil jutjar l’Argentina des de la distància, sense haver conegut de prop les raons del seu enfonsament per culpa dels mals governs i la desídia de les elits, amb els estalvis sempre ben protegits en altres països. Sense confiança entre els agents socials i polítics, els països no progressen. Sota la bandera de la llibertat, Milei ha demanat als seus conciutadans sacrifici i paciència per poder revertir un sistema de governança en què el paper de l’Estat ha fracassat. El seu objectiu, atordit per la presidència de Mauricio Macri, avui un dels seus grans aliats, és no cometre els errors d’aquest, que no va complir les seves promeses liberalitzadores. La història de l’Argentina demostra que en nom de la llibertat es pot acabar amb les llibertats i que en nom de l’Estat es pot acabar amb l’Estat. A les administracions públiques se’ls ha de demanar que sàpiguen gestionar bé els recursos que els entreguem els ciutadans i les empreses via impostos que defineixin les inversions correctes i que ofereixin garanties bàsiques als pilars que sustenten l’Estat del benestar. En tots els països institucionalment forts, l’intervencionisme de l’Estat en l’economia ha anat en paral·lel als diferents ritmes de la història. No es poden entendre els desenvolupaments tecnològics generats per la indústria de defensa i que han sigut aplicats a la societat sense l’intervencionisme estatal. L’èxit dels països, dels estats, no està definit únicament per les seves xifres macroeconòmiques, els seus barems fiscals i els obstacles burocràtics. Pensi vostè com es condueix en un país, quin és el nivell de neteja de l’espai públic, si pot caminar de manera segura pels carrers de la seva població sense por que l’atraquin o quin és el nivell de les infraestructures i del transport. En tots aquests àmbits, l’Argentina suspèn. Milei aspira a tornar a generar confiança en el país, atraure inversions internacionals i aconseguir que el Fons Monetari Internacional (FMI) torni a deixar més diners. Necessitarà tant el suport d’aquest establishment que diu repudiar com els consensos, tot i que siguin informals, de bona part dels actors polítics d’un país on el paper de les províncies és decisiu. Abans, haurà d’aconseguir domar la inflació, avui en el 211%interanual. No serà fàcil. El vent el té de popa; però, coneixent una mica l’Argentina, si l’experiment Milei fracassa, l’incendi pot ser històric. El rellotge ha començat a fer tic-tac.

El més llegit