Trump, aspirant sense rival

La victòria sense pal·liatius de Donald Trump a les primàries celebrades dilluns pel Partit Republicà a l’estat d’Iowa, tradicionalment molt conservador, confirma l’enorme avantatge de sortida de l’expresident. El seu avantatge de 30 punts respecte al segon classificat, Ron DeSantis, governador de Florida, i de 32 sobre Nikky Haley, exgovernadora de Carolina del Sud, redueix les incògnites de futur a una de sola, llevat de sorpresa majúscula: qui arribarà en segon lloc a la convenció del partit, a l’estiu. En el supòsit que DeSantis i Haley disposin de prou diners per mantenir-se en disputa fins aleshores, una cosa complicada d’acord amb l’espectacular nombre de donants de què disposa Trump i de la molt limitada capacitat dels seus adversaris d’assegurar-se prou recursos per seguir en la lluita. Fora d’això, els altres noms que van comparèixer a Iowa simplement han deixat de comptar. En aquest panorama dins del previst, resulta especialment significatiu el fracàs de l’estratègia de DeSantis, que va voler presentar-se com un aspirant més conservador que Trump, tot i que menys vociferant, secundat per les comunitats evangèliques més integristes. En canvi, el resultat recollit per Haley en un estat que li és poc propici li permet pensar que a les primàries de New Hampshire, el dia 23, té moltes possibilitats d’aconseguir un honrós segon lloc que li permeti prolongar la seva participació en la carrera i que li atorgui fins i tot la condició de representant del republicanisme menys entregat a Trump, tan minoritari que s’ha quedat sense veus rellevants en la direcció del partit però que es va sentir identificat amb ella en l’últim debat televisat amb DeSantis, del qual va sortir vencedora. Ni tan sols els més de 90 càrrecs dels quals haurà de respondre l’expresident les pròximes setmanes i mesos pertorba aquest esquema general. La capacitat del multimilionari, sempre sota sospita judicial, de mantenir mobilitzats els seus votants està fora de tot dubte fins i tot després dels mals resultats de les eleccions del 2022 de meitat de mandat, en què els candidats més directament patrocinats per Trump van sortir derrotats. Ell controla la sencera estructura del Partit Republicà, sense dissidències possibles, i és sabedor que pot seguir a la bretxa, fins i tot després d’una condemna, perquè és més que dubtós que la llei pugui impedir a un condemnat optar a la presidència. Queda per veure si el dinamisme de Trump continua sent el principal ressort de mobilització de l’electorat demòcrata com ho va ser contra pronòstic el 2022. No hi ha dubte que entre els liberals i les minories es manté l’estat d’alarma davant la perspectiva de la possible tornada de Trump a la Casa Blanca, però els primers tres anys de Joe Biden en la presidència han desgastat la seva figura fins al punt que el seu índex d’acceptació és en el 38%. Això implica que també una part considerable de l’electorat demòcrata té seriosos dubtes sobre la seva idoneïtat. Exactament el contrari del que passa amb Trump, que surt reforçat de cada visita als tribunals i ha aconseguit que un de cada tres votants republicans del 2020 estigui segur que li van robar el triomf. La mobilització dels més reaccionaris davant les diverses batalles culturals juga al seu favor. Les divisions en l’electorat més jove sobre el suport a Israel, en contra de Biden.

El més llegit