Els comptes de la salut

Els fills de professionals declaren que tenen bona salut amb una probabilitat que gairebé duplica la dels fills de treballadors no qualificats. Aquesta bretxa s’ha anat reduint a l’últim segle, però continua sent enorme. "A pesar de tenir un sistema nacional de salut a Espanya des dels anys 80, hi continua havent una transmissió d’estatus i de salut", comenta Beatriz González López-Valcárcel, economista de la Universitat de La Laguna que va quantificar aquesta bretxa el 2017. González és una de les pionera de l’economia de la salut, una disciplina que explora les relacions entre el benestar de les persones i els diners, com l’efecte de la riquesa dels pares en la salut dels fills. La investigadora parlarà en directe a les xarxes socials d’EL PERIÓDICO dijous, 18, a les 18.30 h., sobre com abordar els costos cada vegada més alts de fàrmacs innovadors, en el marc de les Converses de salut, impulsades en col·laboració amb la Fundació Doctor Antoni Esteve. Els lectors poden enviar les seves preguntes a entretots@elperiodico.com. L’economia de la salut va néixer als anys 60, quan es va constatar que el creixement de la despesa sanitària no generava una millora de la salut de la població. Aquest enfocament li va fer guanyar l’etiqueta de disciplina retalladora de la despesa. González ho rebutja. "Mai parlem només de cost sense mirar el que s’aconsegueix a canvi. Es tracta de veure com podem fer les coses millor perquè la despesa sanitària tingui valor", explica. Aquest enfocament ha tornat d’actualitat amb l’espiral creixent de preus dels fàrmacs més innovadors contra el càncer i les malalties rares, entre altres condicions. Per exemple, Zolgensma, una injecció que millora l’atròfia muscular espinal, val dos milions d’euros i es considera el medicament més car del món. Però ja li trepitja els talons Hemgenix, un fàrmac contra l’hemofília B que es preveu que costi 3,5 milions. Davant aquests costos, s’han disparat les alertes sobre un possible col·lapse financer del sistema sanitari. "Això de la insostenibilitat és catastrofisme. El gran problema és si aquests medicaments valen el que costen. Espanya té marge fiscal, però és una pena regalar-los milions d’euros als productors, sense beneficis substancials", afirma. Aquesta economista creu que hi ha amplis marges de millora en el sistema farmacèutic. "El sector sanitari és innovador des de la invenció de la penicil·lina. Però s’han de decidir quines innovacions s’incorporen i quins no", conclou.

Els comptes de la salut

«El gran problema és si els medicaments innovadors valen el que costen»

El més llegit