¿Quina Barcelona vol l’alcalde Jaume Collboni? Sis mesos després de prendre possessió, vet-ho aquí un dels grans misteris de la política catalana. 180 dies d’ambigüitats, decisions a mitges, objectius ajornats, filtracions amb posteriors reculades, molt pocs fets i, això sí, moltes ganes de quedar bé amb tothom. L’alcalde que va ser tan audaç per arribar al poder ha convertit la seva acció de govern en una memorable confusió que amenaça de degenerar en una seriosa paràlisi. L’únic que sabem amb certesa del nou alcalde és que vol quedar bé amb tothom, especialment amb els lobbies que tan bel·ligerants van ser amb l’anterior ajuntament i tan dòcils se’ls veu ara. La geometria variable de Collboni, que governa amb uns famèlics 10 regidors, s’ha convertit en un joc incert en el qual pretén fer veure que pot pactar a esquerra i dreta: això sí, comença a veure-se-li una tendència cada vegada més descarada a abraçar el reaccionarisme que fa anys que somia a retrocedir tot el que Barcelona havia avançat en la mobilitat sostenible. Mira que sabem poques coses, però ja ens hem assabentat que no hi haurà més superilles ni més carrers per als vianants com l’esplèndid Consell de Cent: fins i tot s’han gastat 12.000 euros per a un estudi fantasmagòric sobre el carril bici de la Via Augusta, construït amb fons europeus, només per poder tenir una excusa per si cal desmuntar-lo, una vergonya que posaria la ciutat a l’altura d’Elx o Valladolid, on s’han tret carrils bici per la indigna pressió de Vox. Alhora, Collboni es presenta com l’alcalde de l’ordre, però és incapaç de multar els milers de motos que infringeixen les normatives més bàsiques d’aparcament, cosa que confirma que per a ell les dues rodes només són bones si són motoritzades. Amb el tramvia, ni fred ni calor, no s’atreveix ni a anunciar que el para ni a desviar-lo pel carrer de Provença, una barbaritat que va estar unes setmanes a sobre de la taula, i el més probable és que, simplement, es posposi. I és que aquesta resulta ser la recepta infal·lible per a aquests ja sis mesos de govern: paralitzar, interrompre, ajornar, o el que és el mateix, no fer res per evitar ofendre ningú.