Vaig parlar amb una amiga escriptora, que em va anunciar que en un mes treu nova novel·la. Em va agradar el títol, per començar. Després em va preguntar quan es publica la meva, i si hi surt un actor suec. Per què un actor suec, em vaig quedar pensant. Li vaig explicar que només hi havia personatges gallecs i mexicans, i cap d’ells era actor. "Encara", va comentar ella, enigmàticament. Em vaig quedar una altra vegada pensatiu, i de sobte vaig comentar: "Però en puc ficar un, si ho vols". Són aquestes coses que dius sense pensar-les, per agradar, o perquè has begut, o perquè ets tonto, sense més ni més. "Fes-ho. Que entri i surti, com els ossos al teatre isabelí. Fica un actor suec o danès. Total, hi ha diferència?". Per sort per a la meva novel·la, hi ha una escena en què participa gent de tota mena, esmentada a penes per la seva professió, de manera que afegir un actor suec on apareixen un conferenciant de ciberseguretat, una escriptora de llibres de terror, una agent de la intel·ligència israeliana, un representant d’una gran farmacèutica, un traficant d’armes, un empresari de la construcció, l’amo d’una acereria i una diplomàtica xinesa no em suposava cap problema.