Una molt mala digestió

Un bon columnista d’El Confidencial escrivia divendres que cal admetre que Sánchez sempre guanya, igual que plou quan acabes de rentar el cotxe. Una mica simple, però... I Sánchez diu: "Està bé el que bé acaba". ¿Aprovar només dos dels tres primers decrets llei de la legislatura? ¿I que el derrotat fos per la guerra entre la vicepresidenta Yolanda Díaz i cinc diputats de la seva llista electoral? D’acord, culpa de Yolanda. Però el que és realment preocupant i pertorbador va ser que, durant més de mitja sessió, Junts va assegurar que en tombaria els tres. Hi va haver investidura perquè no governés el PP amb Vox, però a la primera de canvi no hi havia majoria per governar. Puigdemont vetava i Pablo Iglesias deia no a Yolanda Díaz. La vicepresidenta segona va confessar: "Així no es pot governar". Però ja ben passada l’hora del dinar, tot va canviar després d’una conversa telefònica entre Puigdemont i Santos Cerdán, secretari d’organització del PSOE, amb el ministre Bolaños enganxat al telèfon. Junts no participaria en la votació perquè els decrets passessin a canvi de concessions rellevants i pirotècniques que fins aleshores havien sigut inassumibles. Des de la baixada del 5% al zero de l’IVA de l’oli d’oliva a la supressió d’un article de la llei judicial i, encara més espectacular, de la cessió a Catalunya de les competències íntegres sobre migració, inclosa (segons Turull) la potestat d’expulsar immigrants il·legals i delinqüents. Sánchez sobrevivia, però pagava un alt preu pel dantesc espectacle. ¿Es pot seguir així? Veus oficioses diuen: "Això no pot tornar a passar". Un votant socialista català, classe mitjana, m’envia un whatsapp: "El Parlament de la quarta economia europea no pot ser un mercat oriental. ¡Quina vergonya!". I una exdiputada socialista (sanchista): "El PSOE ha de replantejar la seva estratègia. Es pot perdre una votació encara que sigui important, però perdre la dignitat és irrecuperable". Tots dos tenen raó i a més allò de les competències sobre immigració ha obert la caixa dels trons: ERC s’ha irritat; Urkullu, que té eleccions, ha exigit que Euskadi no sigui menys, i el Govern ha ofert el mateix a les comunitats que ho demanin. Però compte, també diu que això exigeix una llei orgànica amb majoria absoluta (176 vots) a favor i concretar-ne els detalls. Un embolic més, que obre la porta a més embolics. ¿És sostenible sobreviure perdent coherència de forma habitual? A més, continuar així és impossible tret que Puigdemont es converteixi –com sant Pau,- perquè els altres socis, no només ERC, no poden admetre davant els seus electors una espècie de vicepresident a l’ombra (però ben visible), amb poder de veto i sense cap deure. El Govern pot estar davant un laberint sense sortida. Menystenir Puigdemont seria anar a un Executiu en minoria que no podria guanyar cap votació. Comparativament, la legislatura terminal de Felipe González hauria sigut el paradís terrenal. I seguir amb el mètode Puigdemont-Santos Cerdán exigiria continus salts mortals... i miracles successius. Però Sánchez és resilient. Pregunto a un exfontaner de renom. Gruny, però creu que sí. Caldria evitar al màxim els decrets llei que es presten a tots els xantatges a l’últim minut, sempre que sigui possible governar per decret desplegant lleis, tramitar pocs projectes de llei, que es negocien amb temps i que poden retirar-se en cas de desacord. ¿I el pressupost? Creu que acabaria sortint perquè, en cas contrari, el Govern no podria seguir i Puigdemont ha de mantenir-lo viu per la llei d’amnistia que, malgrat les esmenes del PP, gairebé no va tenir protagonisme. Allò de dimecres té una molt mala digestió. En el cas que sigui digerible i no acabi en desenllaç fatal. Espanya va votar al juliol i va quedar clar que era impossible un Govern de la dreta més l’extrema dreta. Ara el pacte superfrankenstein ensopega a la primera. ¿Es pot governar Espanya sense algun acord de les dues Espanyes (la de dretes i la d’esquerres) i que no impliqui negar la Constitució que, sota observació militar, va consagrar "les nacionalitats i regions"? ¿Noves eleccions anticipades –amb el parèntesi de mesos que comportaria– desempatarien (una mica bé) la divisió dels dos blocs?.

Una molt mala digestió

Sánchez només va aconseguir aprovar dos dels tres decrets llei que presentava, però el pitjor és que, a la primera de canvi, va trontollar la majoria necessària per governar.

El més llegit