L’Estat ofereix ajudes a les quals resulta impossible accedir si no es té un ordinador, un telèfon mòbil i gairebé una oficina des de la qual escriure-li. Parlar amb l’Estat és tan difícil com parlar amb el senyor Vodafone, o el senyor Twitter (ara X), o el senyor Microsoft o el senyor Google, fins i tot amb el senyor Filmin o el senyor HBO (tot són senyors, per cert). Això es deu al fet que l’Estat, com el gat de Schrödinger, existeix i no existeix alhora. Si et sobren recursos, l’Estat es posarà als teus peus. Si en manques, no hi haurà manera de trobar-lo. Amb freqüència, per tramitar una cosa que hauria de ser senzilla, com la jubilació o com la declaració d’Hisenda, has de recórrer (i pagar) a un assessor expert que conegui els hàbits de l’Estat per agafar-lo en un moment amb disposició d’atendre’t.