Deixin de marejar a propòsit de seus

Scranton Enteprises BV és un grup inversor, accionista del Joventut de Badalona, de Juvé & Camps i de Grifols, entre altres empreses. El seu nom és més reconegut avui que fa una setmana per ser el centre de gravetat comptable sobre el qual penja la valoració borsària i el futur del grup d’origen català especialista en tractament de plasma. Scranton té la seu social a Holanda, igual com la constructora Ferrovial, per raons fiscals, tal com passa amb tantes empreses de diversos colors i activitats. Podia haver sigut Holanda, Irlanda o Luxemburg, per citar altres països europeus que ofereixen tractaments fiscals més benignes que en altres llocs. La decisió de la família Grifols i els seus socis de situar Scranton a Holanda va ser lliure. Nestlé és el primer grup d’alimentació europeu. Té la seu social i casernes centrals a Vevey, Suïssa. En aquest país ven menys d’un 1% del seu negoci, les activitats del qual al llarg de la cadena de valor estan repartides per mig món. Apple té la seu central a Cupertino (Califòrnia), tot i que les seves activitats estan molt repartides: des de la fabricació subcontractada a la Xina fins al seu centre de disseny de xips a Munic. Exemples similars es repeteixen a la gran majoria de les multinacionals, incloent-hi Inditex, el creixement de la qual va en paral·lel a la seva globalització. Són diversos els factors que serveixen als empresaris i l’alta direcció d’una empresa per decidir-ne la seu. Hi ha un factor d’origen d’arrel familiar, fins i tot romàntic, que manté la seu central al lloc de fundació. En aquesta localitat pot apostar-se per mantenir l’edifici històric on es va firmar el primer contracte o haver creat una magnífica seu emblemàtica. En els inicis, a prop de la seu, quan es tractava d’una empresa industrial, solia instal·lar-s’hi la primera fàbrica. Si el negoci creixia, hi anaven arribant les següents arran de l’expansió internacional fruit de l’estratègia i de l’anàlisi de riscos econòmica i política. ¿Importa on és la seu social d’una empresa? Importa on és el centre de decisions, que, tal com estem, pot ser a qualsevol lloc, fins i tot darrere d’una pantalla d’un ordinador; importa on es troben les activitats operatives més transcendents de la companyia i importa on es paguen els impostos. En la història de les empreses són tan legítimes les decisions d’aquelles companyies que han continuat apostant per mantenir i unificar les seves casernes centrals i activitats en pocs quilòmetres de ràdio com d’aquelles que han decidit diversificar-se. Els territoris competeixen per atraure inversions, activitats que puguin crear ocupació i riquesa. La bona política d’atracció empresarial és aquella que genera els instruments fiscals i laborals adequats, amb un bon entorn social i cultural. Sobretot: amb seguretat jurídica. Els escarafalls, les amenaces i demanar canvis absurds al reglament de societats és atemptar contra el sentit comú.

Deixin de marejar a propòsit de seus

La bona política d’atracció empresarial consisteix a generar els instruments fiscals i laborals adequats, un bon entorn social i seguretat jurídica

El més llegit