No ho estem fent bé amb els joves. Quan acaben els estudis, els que els poden finalitzar, es troben amb un entorn ple de precarietats. Des de la crisi financera del 2008, és un dels col·lectius que està perdent més benestar i qualitat de vida. El benestar significa tenir una feina, amb condicions i salari dignes, vivenda, etcètera. Però la realitat és lluny del que és desitjable. Segons l’Eurostat, l’atur juvenil a Espanya és del 27,9%, i encapçalat així el rànquing dels països europeus. Estem pitjor que Grècia (27,3%). I a anys llum d’Alemanya, el país amb menys atur juvenil (5,6%). I els afortunats que treballen tampoc poden tirar coets. Des de la crisi financera del 2008 la joventut és el col·lectiu que està perdent més poder adquisitiu. Segons l’Enquesta de Població Activa, la meitat dels joves tenien el 2022 salaris que no arriben als 1.252 euros al mes (menys que el salari mínim interprofessional). Segons una recent enquesta de condicions de vida de l’INE, els salaris dels joves han perdut del 2008 al 2022 un 12,5% de poder adquisitiu. És el grup d’edat que més poder adquisitiu ha perdut, ja que la inflació ha sigut molt superior que els increments salarials i ha erosionat encara més la capacitat econòmica dels joves, cosa que perpetua un cicle perjudicial per al seu benestar. Això explica que molts joves no puguin independitzar-se ja que, a més, la vivenda és cada vegada més inaccessible. No ha d’estranyar que molts joves optin per buscar oportunitats laborals a l’estranger. Tot i que una gran part tornen, deixen un buit de talent i potencial al nostre país. És una situació que provoca un desencant generalitzat entre els joves respecte al país i a les perspectives de futur.