¿Mig mort o mig viu?

Durant mitja sessió parlamentària d’ahir va semblar que el Govern no podria fer aprovar cap dels tres primers i rellevants decrets llei de la legislatura. No pel vot en contra de la dreta (PP i Vox), sinó per la deserció dels set diputats de JxCat i també dels cinc de Podem en el del subsidi d’atur. La derrota en aquests tres decrets –malgrat haver ofert tramitar-los com a projectes de llei per poder introduir-hi esmenes– hauria confirmat que el Govern no disposa de majoria parlamentària per governar. Hi va haver, sí, una còmoda majoria per a la investidura de 179 diputats (superior a la del 2020), però va ser només per investir Sánchez i que no governés Feijóo amb el suport de Vox. No hi havia –per contra– una escabrosa majoria Frankenstein, com la de la passada legislatura, per governar. Per això JxCat anava a votar contra els tres rellevants decrets i Podem contra el de l’atur. Puigdemont va voler visibilitzar que Sánchez no podia fer res sense pactar-ho tot abans amb Waterloo. ¿Com un poderós vicepresident de facto, però sense obligacions? ¿Com havia dit la secretària general del PP, Cuca Gamarra, quan en el moment del relleu de Nadia Calviño va afirmar que l’autèntic vicepresident del Govern era Puigdemont? ¿Es pot empassar Sánchez aquest estrafolari estatus que a més irritaria Yolanda Díaz, Oriol Junqueras, el PNB...? I això de Podem encara era més clar. Per a Pablo Iglesias la prioritat és la croada contra Yolanda Díaz, a la qual –quan ell va dimitir del Govern– va elevar als altars com a vicepresidenta de Sánchez, però que després no només no va resultar submisa, sinó que va muntar Sumar, una plataforma contra Podem. Iglesias pretén eliminar Yolanda Díaz com ella va fer abans amb Irene Montero. Però Sánchez i Puigdemont van fer al final un doble salt mortal. Enemics i còmplices al mateix temps. JxCat no va participar en la votació –a canvi de competències en immigració per a Catalunya– i així el Govern va poder aprovar el decret òmnibus (el jurídic) per 172 (tots els de la investidura menys els de JxCat) contra 171 i que comporta a més rebre 10.000 milions d’euros dels fons de Brussel·les. I el mateix va passar en una segona votació (en la primera un diputat de Sumar es va equivocar) al decret de mesures econòmiques (IVA, preu de la llum, bons de transport, pensions). Per contra, el del subsidi d’atur va ser rebutjat per 176 vots en contra (PP, Vox i Podem) contra 171. Una dura derrota per a Yolanda Díaz. Al final de la surrealista i agònica sessió en la qual Junts va canviar de posició per l’art del canvi no és clar si Sánchez va quedar mig mort o mig viu. S’ha confirmat que no hi ha majoria ni Frankenstein per governar amb certa estabilitat (ni Junts ni Podem hi són), però sí que s’han salvat dos dels tres rellevants decrets i ha quedat clar que, almenys de moment, Junts no vol matar Sánchez. Prefereix marejar-lo, humiliar-lo i... peix al cove. Sánchez encara no és un pollastre sense cap, tot i que convé recordar que el 1945 el de Lloyd Olsen, un granger americà, va sobreviure 18 mesos sense, però ahir sí que va rebre un solemne calbot cum laude. El president que fa un mes volia erigir un mur contra "la dreta unida a l’extrema dreta" va haver de fer que Bolaños implorés el suport del PP, va estar a punt de perdre les tres votacions, en va salvar dues, i va sortir amb cap, però bastant masegat. I tot quan la legislatura just acaba de començar. ¿Què passarà amb els Pressupostos quan Puigdemont vulgui maneflejar i lluir més que ERC malgrat tenir el mateix nombre d’escons? A més, el Govern no n’aprèn. Bolaños és un mestre en l’agònica negociació de l’últim segon. Només això, que no és poc. I ni Sánchez ni Yolanda Díaz assumeixen que el pacte sobre el salari mínim era l’únic pont que els podia quedar amb l’empresariat. En la passada legislatura la reforma laboral es va pactar amb la CEOE malgrat l’oposició del PP. El Govern no entén que Espanya no es pot governar amb un mínim ordre amb el suport de tota l’esquerra (bé, sense Junts, ¿esquerra?, i sense Podem) però contra tota la dreta política i també l’econòmica. ¿Mig mort o mig viu? Les dues coses alhora.

¿Mig mort o mig viu?

En una agònica sessió Sánchez va salvar, amb un pacte de l’últim segon amb Puigdemont, dos dels tres importants i primers decrets lleis d’aquesta legislatura.

El més llegit