Ser o no ser pare, com Bertín

¡Hola! va publicar unes declaracions de Bertín Osborne en què indica: "Jo he decidit que no vull ser pare", davant el naixement del nadó d’una exparella. A part de la indecència de la frase, dos apunts... Un. Algunes televisions han debatut sobre si els homes han d’assumir o no la paternitat, a més de comentaris jocosos de "ja veuràs la resposta de les feminazis", la qual cosa evidencia de quin segle són alguns caps que avui estan en el periodisme. Això de la violència simbòlica i mediàtica contra les dones, que no pari. Per descomptat, el negacionisme espanyol aprofita i enyora una proposta de llei d’una diputada de Milei, a l’Argentina, per renunciar a ser pare perquè, ja saben, les dones són unes "bagasses". Però vivim a Espanya i, tot i que alguns patriotes no se n’han assabentat, hi ha un Codi Civil que ho regula. No, no es pot decidir no ser pare. Tret que el progenitor no sigui el pare biològic, no podrà renunciar a la seva potestat. I ni la separació ni el divorci eximeixen. Això no és un dret de si ho vull o no ho vull. El dret, en tot cas, és del fill o de la filla. I l’article 154 deixa clar que no és només "donar diners" sinó "vetllar-hi, tenir-los en la seva companyia, alimentar-los, educar-los i procurar-los una formació integral", entre altres qüestions. L’important no és debatre sobre el que pensi Bertín, sinó els drets d’aquest menor. Una altra cosa és que, fins i tot sent pare, un decideixi no exercir. Però amb això cada un es retrata sol i que porti la seva creu. Dos. Una mica de responsabilitat com a ciutadania quan se surt a mansalva a aixecar als altars determinades persones. Ho dic perquè el mateix Bertín provida que aconsellava a les dones no avortar va proposar aquesta solució a aquesta exparella. Ho dic perquè el mateix Bertín enfadat per l’escola on se celebrava el Dia de les Famílies i no el Dia del Pare perquè, mare meva, "on arribarem en aquest país" és el que ara rebutja ser pare. A veure si ara entén per què, al costat de les de pares finats, altres criatures a les escoles no tenen necessitat de celebrar un dia a una figura, la de pare, que ha sigut absent i que els va menysprear. No es pot honrar qui no et cuida. Però és clar, Bertín era l’assenyat i la professora "una boja", deia. Cap geperut no es veu el gep. A alguns fills o filles no els ha pogut passar res millor que créixer amb el carinyo d’unes mares que els van cuidar abans de tenir un pare que els van rebutjar des del primer minut. En fi, aquest cas podrien els mitjans analitzar-ho amb un altre enfocament: recordar mesures per evitar embarassos, parlar de responsabilitat afectiva, de la història de tantes dones abandonades per les seves parelles i que han tirat els seus fills soles endavant, del relat masclista dominant sobre la paternitat, del mal psicològic sobre aquestes mares acabades de parir, els drets dels menors... I, de passada, reflexionar sobre qui fem líders d’opinió. Els aduladors i aduladores de Bertín no sé què diran ara. El temps posa cadascú al seu lloc.

Ser o no ser pare, com Bertín

Això no és un dret de si vull o no ho vull. El dret, en tot cas, és del fill o filla. I l'article 45 del Codi Civil deixa clar que no és només donar diners

El més llegit