De tant en tant em conviden a llocs. A Bilbao, una nit, vaig estar hores explicant la mateixa història a tot aquell que se m’acostés. Mesos abans, havia vist jugar un noi del Vila-real C que em va semblar boníssim. Era esquerrà, li queia la classe al perfilar-se, conduïa la pilota enganxada al peu, triava sempre la pssada correcta i sabia jugar per fora i per dins. Era sens dubte un futbolista molt meu. M’havia agradat tant que sempre que podia preguntava per ell en el club groc: resulta que havia crescut a la província de Múrcia però havia nascut a Bilbao perquè el seu pare era guàrdia civil o alguna cosa per l’estil. Així, aquella nit bilbaïna, atesa la coneguda política de fitxatges de l’Athletic, vaig expandir la valuosa informació sense demanar res a canvi, ni una compensació d’observador ni un copet a l’esquena ni un percentatge d’un futur traspàs. No obstant, i vist el que va passar, ningú em va fer cas.