El fet curiós del fosfè és que es dona, generalment, en absència de llum. No recordo quan vaig sentir per primera vegada aquesta paraula tan bonica que no cansaré de repetir (fosfè, fosfè, fosfè); el que no oblidaré, no obstant, va ser la sorpresa que em va produir el fet que convenia veure’ls amb els ulls tancats. I els vaig tancar, en efecte, i em vaig fregar les parpelles i llavors van començar els focs artificials dins del meu cervell.