Quan el meu pare colpejava la taula mentre exclamava «¡tinguem la festa en pau!», tots emmudíem. Ignoro si es continua utilitzant aquesta frase per tallar d’arrel les absurdes discussions familiars que solen acompanyar la sopa de fideus. Dic això en el cas que existeixi encara la sopa de fideus (potser sí), ja que porto evitant-la des que vaig abandonar la casa dels meus progenitors perquè em produeix mal de cap. En algunes festivitats especials s’afegien a aquesta sopa el que la meva mare denominava «menuts» i que no eren altra cosa, em temo, que trossets de fetge d’aus innocents. No soc soper, en fi. Això és el que li vaig dir al meu psicoanalista en la primera sessió de l’any nou, tot just seure al divan.