La nit de Cap d’Any, en una de les ja habituals però cada vegada més minoritàries i radicalitzades concentracions davant la seu del PSOE al carrer de Ferraz en contra dels acords d’aquest partit amb l’independentisme, els manifestants van apallissar i van penjar un ninot-pinyata del president del Govern, Pedro Sánchez. L’acció ha rebut una radical condemna per part del PSOE, que l’ha qualificat de violència feixista i ha arribat a afirmar que podia ser constitutiva d’un delicte d’odi. Més tíbia, en canvi, ha sigut la condemna per part del PP, una cosa que ha merescut el retret per part dels socialistes en el que ja sembla un clàssic de la política espanyola, és a dir, demanar-li a l’oponent que censuri accions de les que no és responsable. Això, juntament amb el fet que els al·ludits exigeixin el mateix comportament per accions similars quan ells mateixos són l’objectiu i que no han merescut el mateix retret per part dels oponents, revela la doble vara de mesurar que alguns dirigents polítics utilitzen per jutjar aquest tipus de comportaments.