Escoltàvem el concert d’Any Nou de la Filharmònica de Viena amb una ampolla d’aigua mineral a mà, per purgar sanament els excessos de la nit de Cap D’Any. Una mica bàrbars i una mica nens, fórem tal vegada un dels centenars de milers de persones que varen començar l’any al Times Square de Nova York, ens quedàrem paralitzats en un embús en la rotonda amb subjectes borratxos o sopàvem en família, suportant nebots, el cunyat setciències i sense poder-nos negar a ballar la conga. Naixien els primers bebès de l’any, pugnant en qüestió de segons per ser un perfil d’actualitat o pura xifra del passat. Aquells vells anys nous no es pagaven amb Bizum ni substituïen els Reis d’Orient per un eixam de drons. Ara els bebès es diuen Mohamed o Rodriga. En un sospir aniran a matricular-se a classes de xinès mandarí.