Un no tan pròsper any nou

Entre els bons propòsits que haurem expressat al deixar enrere el 2023 haurà figurat el de tenir un pròsper any nou. O potser la molta més prudent aspiració que l’any que ve sigui millor (o que no sigui pitjor) que el passat. Mentre ens expressem en termes de desitjos i bons auguris, fa setmanes que els serveis d’estudis de totes les grans institucions econòmiques públiques i privades ho fan en forma de previsions macroeconòmiques. Grans xifres que avui intentem recollir i reflectir en l’àmbit concret, sobre com afectaran a les nostres butxaques durant l’any que acaba de començar. Tots els analistes econòmics coincideixen que, després d’haver salvat el 2023 notablement millor del que s’esperava, en canvi el 2024 es viurà un clar alentiment de l’economia espanyola, sense arribar a un horitzó de crisi ni de bon tros de recessió, amb un creixement (segons el Banc d’Espanya, un 1,6%) que si res es torça continuarà estant en el cas d’Espanya per sobre de la mitjana de la zona euro. Aquest condicional sobre les previsions és obligat, després d’un trienni en què imprevistos sanitaris o geopolítics com la pandèmia, la guerra d’Ucraïna i el conflicte de Gaza ens han recordat el caràcter volàtil de qualsevol predicció en un món ple de riscos. Més visible que les conseqüències de les variacions del PIB (tot i que aquestes es reflecteixin no menys visiblement en el dinamisme de l’ocupació) és l’impacte de la pujada dels preus que ha portat les autoritats monetàries a una escalada dels tipus d’interès a la qual ja se li veu un final, però no encara una inflexió. Perquè res indica un retrocés de la inflació en un horitzó pròxim. L’anunci d’una «moderació» de la pujada dels preus requereix una aclaració: pujaran menys però continuaran pujant (l’estimació mitjana de diferents organismes econòmics és el 3,3% per a Espanya). És a dir, és previsible que el poder adquisitiu perdut per les famílies no es recuperi, i de com evolucionin els salaris en relació amb la inflació prevista dependrà si les economies d’empreses i particulars seguiran en un horitzó d’estabilització com el viscut el 2023 o si s’afegirà una nova erosió. Sobre aquest índex d’inflació previst pesen alguns imponderables (especialment el preu dels hidrocarburs) però també diverses certeses. En un exemple més que cuidar el medi ambient no és una despesa sinó una inversió en el nostre futur, la sequera seguirà (com hem vist amb el preu de l’oli d’oliva) sent un factor d’inflació climàtica. I les mesures de contenció dels preus del transport públic, l’electricitat o el gas a costa dels comptes públics començaran la seva progressiva marxa enrere amb una hisenda pública obligada a tornar a les regles de disciplina pressupostària marcades per Europa. Si els efectes del creixement dels preus han pogut ser esmorteïts durant aquest exercici ha sigut gràcies als «escuts» aixecats des del sector públic però també al fet que les empreses no han destruït ocupació: que estiguin en condicions de seguir per aquest camí, ara en un entorn econòmic més ajustat, dependran les economies dels treballadors per compte d’altri (el poder adquisitiu dels pensionistes seguirà garantit gràcies a un exercici de solidaritat de tothom), tant o més que de les clàusules de revisió salarial que es continuïn fixant per sectors o empreses. n

Un no tan pròsper any nou

Tots els analistes econòmics coincideixen que s’acosta un clar alentiment de l’economia espanyola

El més llegit