La nova imatge del Regne d’Espanya

A la pàgina web de la secretaria del Tresor Públic del Ministeri d’Economia es troba l’última presentació, en anglès, del Kingdom of Spain, del desembre d’aquest any. Un compendi de les xifres macroeconòmiques i del pla estratègic d’un país que, reitera, creix més que els seus parells, és capaç de controlar la inflació més que ells, és més competitiu, amb els preus de l’electricitat més barats (empatats amb Portugal), el deute privat per sota del 50%, amb els millors bancs –l’evolució en borsa serveix per testificar-ho– del continent, amb el deute públic (108% sobre el PIB previst a final d’any) i el dèficit (previsió del 3,9% sobre PIB) a la baixa. Un Regne que ha emès deute per finançar-se als mercats per valor de 252.000 milions d’euros el 2023, a un cost mitjà de 2,08%. L’augment dels tipus d’interès han encarit les últimes emissions a nivells que van del 3,58% de les lletres a 3 mesos al 3,61% de les obligacions a 10 anys. La prima de risc (diferencial amb la rendibilitat del deute alemany a 10 anys) s’ha consolidat per sota del 10%. Una presentació que reflecteix els 26.100 milions d’euros distribuïts per regions i procedents dels fons europeus. Fins a 600.000 projectes beneficiats. Catalunya i Andalusia, amb 4.000 milions, han sigut les comunitats més beneficiades fins al novembre. Els tres principals projectes (coneguts com a Pertes) són de fabricació de semiconductors, energies renovables i electrificació de vehicles. L’autobombo sobre el Kingdom segueix. Aquesta és l’herència que deixa Carlos Cuerpo (Badajoz, 1980), flamant nou ministre d’Economia, deixeble avantatjat de Nadia Calviño, educat en l’exquisida London School of Economics. Com a secretari general del Tresor i Finançament Internacional, Cuerpo, un tecnòcrata de manual, ha sigut el maquinador a l’hora de negociar i executar les ajudes europees per a Espanya assignades duranta la pandèmia. El seu paper, fins ara, ha sigut discret, d’enllaç entre els desitjos del "què hi ha d’allò meu" per obtenir fons i les crítiques dels que consideren que l’arribada d’aquests fons és lenta i arbitrària. Cuerpo entra en una nova dimensió. A diferència de la seva predecessora (Calviño era vicepresidenta primera), el seu poder estarà limitat a ser un més dels 21 ministres d’un dels governs més amplis d’Europa i en què resulta difícil entendre quines responsabilitats té qui. La clau econòmica –llegeixi’s quadrar pressupostos– quedarà totalment en mans de la responsable d’Hisenda, María Jesús Montero. En la despesa social seguirà manant Yolanda Díaz i en l’estratègia inversora verda i energètica, Teresa Ribera. Amb el poder de les tres vicepresidentes, ¿quin paper li quedarà? ¿N’hi haurà prou amb defensar els interessos i necessitats d’Espanya a la UE? ¿O n’hi haurà prou amb negociar la patata calenta de la condonació dels deutes autonòmics? Temps al temps, que el seu paper no sigui com el de fumar.

El més llegit