Que comenci l’esperança

En algun lloc hi ha els somnis. Aquests que encoratgen a conquerir llibertats i drets. Aquests que van sobrevolar una Europa ferida i van anar niant aquí i allà. Somnis que van arrelar al sud i a l’est, apaivagant l’alè de dictadors i obrint els forrellats de règims totalitaris. L’esperança va conformar una ànima europea prenyada de paraules belles. Democràcia, unitat, solidaritat van deixar de ser anhels xiuxiuejats per esdevenir èxits exhibits amb orgull, enveja i admiració de mig món. Però la realitat sempre deixa les seves llavors de mala herba. Avui brollen malsons entre les costures. La guerra d’Ucraïna ens diu que la seguretat no és perdurable. La massacre que dessagna Gaza assenyala el nostre fracàs polític i ètic. El tracte als migrants ens envileix i excita l’odi i el temor, convertint-nos en presa fàcil de la ultradreta. Les trompetes de l’apocalipsi retronen i volen apaivagar les veus díscoles. Les dificultats de la vida diària laminen les ambicions de futur (encariment de la vivenda, inflació, atur, entotsolament i urgència tecnològica, etc.). Europa va acollir els drets humans quan l’eco d’un passat sinistre encara ressonava en molts dels seus habitants. D’una immensa fossa comuna alimentada per l’odi i la xenofòbia, d’una terra erma xopa de sang i coberta de cendres, va saber crear la llar acollidora de tants. Guarides les velles ferides, apuntalades les parets i moblades les estances, ara toca decidir si Europa tanca la porta i tapia les finestres. Si viu com un animal acorralat, cada vegada més espantat, ferotge i cec, o apuntala el seu orgull i continua fidel a la seva essència igualitària i integradora. No seran els que especulen amb el nostre benestar els que vetllaran per l’esperit europeu. Tampoc els que saquegen i contaminen països aliens, assequen les seves terres, provoquen fams i obliguen milions de persones a fugir de la seva llar. Menys encara els que es lucren del negoci de la seguretat fronterera. Europa ha sigut capaç del pitjor i del millor. Cada dret aconseguit va ser lluitat. Avui, aquests èxits són armes poderoses, més encara si estan carregades de certes dosis d’utopia. Les nostres goles poden exigir un futur millor, els nostres carrers poden ser recorreguts en reclam de justícia, les nostres idees, les nostres accions poden evitar la indiferència. Ja que tenim llibertat, aprofitem-la. Acaba un 2023 poblat de somnis i malsons. Que el 2024 sigui l’any en què busquem, provoquem, agitem... guanyem l’esperança.

El més llegit