Al meu costat, al seient de l’autobús, un noi anava aprenent-se de memòria les Coplas a la muerte de su padre, de Jorge Manrique. Amb el llibre obert entre les cuixes, apujava i abaixava el cap repetint-ne gairebé en veu alta els primers versos: "Recuerde el alma dormida, avive el seso y despierte contemplando cómo se pasa la vida, cómo se viene la muerte tan callando".
A contrallum
Me n’alegro molt
Temes:
El més llegit
- La malaltia continua desbocada a Catalunya i ja registra més d’11.000 casos
- Desencallada la reforma de l’avinguda de Roma
- Els súpers amplien l’oferta de plats llestos per menjar ‘in situ’
- Preocupació a Badalona pel caos de cotxes a l’entorn de Can Ruti
- Fons Next Generation, palanca per transformar Catalunya i Europa