La relació entre Rússia i l’Amèrica Llatina sempre ha tingut alguna cosa de tabú. En certa mesura, perquè suposa una transgressió a la doctrina Monroe que va proclamar, ja el 1823, "Amèrica per als americans", assenyalant que només Washington ha d’incidir en la política llatinoamericana. I si bé fa ja més de 30 anys que va desaparèixer la Unió Soviètica i, amb això, la competició geopolítica i ideològica, la presència de Rússia encara es percep políticament incòmoda per a Washington. Dic políticament perquè, a nivell comercial, la seva presència és gairebé insignificant, ja que ni suposa l’1% del comerç regional. A nivell polític, no obstant, la presència russa és significativa, tant per a alguns països de la regió com per a Moscou. Per a Moscou perquè dona una pàtina global a les seves relacions exteriors, i per a alguns governs llatinoamericans perquè els ofereix un circuit internacional alternatiu. Això sempre ha sigut així, però en aquest lustre Moscou ha aprofitat la crisi del regionalisme llatinoamericà per incrementar les relacions bilaterals.