Rússia mira a Llatinoamèrica

La guerra d’Ucraïna ha contribuït de manera decisiva a canviar la naturalesa de les relacions de Rússia amb els països d’Amèrica Llatina i el Carib. Els governs de la regió no s’han afegit a la política de sancions decidida pels Estats Units i la Unió Europea i en això no ha tingut una influència més baixa l’estratègia de Moscou en dos àmbits: el politicoeconòmic i el de la informació i la propaganda. Ha deixat d’ajustar-se a la realitat la vella creença que Veneçuela, Cuba i Nicaragua són els únics ancoratges de Rússia al continent, entre altres raons perquè creixen els vincles comercials amb el Brasil, Mèxic i l’Argentina i el règim autoritari de Putin resulta un interlocutor còmode per a governs que no tenen res a veure amb l’antiga esfera d’influència ideològica de l’URSS. La Conferència Parlamentària Internacional Rússia-Amèrica Llatina, celebrada a finals d’octubre, va ser la cita escollida per Vladímir Putin per concretar l’acostament a una regió que considera crucial per fer realitat un multilateralisme en el qual països com Rússia discuteixin la influència dels Estats Units i la Xina. La presidència pro tempore dels BRICS, que ostentarà el 2024, és l’altra eina de projecció internacional de Putin, amb el Brasil com a soci indispensable i altaveu d’aquesta relació. El Kremlin entén que d’aquesta manera pot replicar al sud dels Estats Units la mateixa política expansiva que l’OTAN i la UE han desenvolupat a Europa en direcció a la frontera occidental de Rússia. De moment, la diplomàcia russa ha aconseguit trencar en diverses ocasions la unitat del bloc llatinoamericà tant a l’ONU com a l’OEA quan s’han sotmès a votació resolucions o declaracions condemnatòries de la invasió d’Ucraïna. Però aquesta dada és insuficient per arribar als objectius que s’ha fixat Moscou mentre les xifres dels seus intercanvis comercials amb Amèrica Llatina representin només l’1% del total regional –uns 6.000 milions de dòlars–, menys de la desena part de les exportacions dels EUA i molt lluny dels 120.000 milions de les de la Xina. Ni tan sols la possibilitat que Rússia accedeixi a través de tercers a tecnologia d’última generació que no pot adquirir als països occidentals és capaç de corregir aquestes xifres de forma significativa, mancat de dinamisme el sector exportador rus, els únics nínxols del qual són l’energia, la mineria i els cereals. Els canvis en la presidència de Colòmbia, Xile i el Brasil, la venda d’armes a diversos països i el record de la diplomàcia de les vacunes, que Rússia va subministrar en la fase aguda de la pandèmia de covid, semblen factors que afavoreixen el desenvolupament d’una nova relació amb Llatinoamèrica. També facilita l’entrada a altres països la nul·la exigència del Kremlin pel que fa a l’ordre democràtic i el respecte pels drets humans. I la receptivitat, des de països i sectors amb comptes pendents per la política dels EUA al continent, al cínic discurs del propagandisme prorús que pretén liderar un front del sud global contra l’"imperialisme ianqui" mentre es perpetra una agressió expansionista a Ucraïna. Amb tot, precisament l’entramat d’interessos polítics, econòmics i culturals dels Estats Units constitueixen l’obstacle més gran per a un canvi substancial en el repartiment de papers al continent.

El més llegit