Un resum

Toca fer un resum de l’any, encara que sigui apressat. I qualsevol resum d’aquesta mena comença amb les morts, amb els que ja no hi són. Fa temps que hi ha una web americana que juga a encertar els homes i les dones que seran difunts al llarg de l’any. Es diu The Death List i s’ha de reconèixer que juguen amb avantatge, perquè a la llista hi ha sobretot nonagenaris, centenaris o individus dels quals es preveu, per malaltia, un traspàs imminent. És el cas del gran Shane MacGowan, el líder dels The Pogues, que només tenia 66 anys, però que certament estava perjudicat. L’índex d’encerts és discret (fins ara, n’hi ha 18 sobre 50 candidats), però, és clar, hi surten figures destacades com Henry Kissinger, amb cent anys, Tony Bennett, Milan Kundera o Bobby Charlton. A Catalunya fa un parell d’anys que es practica aquest esport fúnebre (La Llista de Morts), i insisteixen a atorgar el dubtós privilegi de ser la primera del grup a la senyora Maria Branyas, la dona més vella del món, amb 116 anys, que viu amb salut i tranquil·lament a Banyoles i és objecte d’estudis científics sobre la longevitat. A Catalunya, els encerts d’aquest 2023 han estat ridículs (només 4 de 50): l’Espinàs, en Millet, en Francisco Ibáñez i en Terry Venables. Ben mirat, potser és un bon negoci sortir-hi. Veurem qui figura a la relació del 2024. El resum ha de tenir paraules com amnistia, que és la que ha generat més controvèrsia i que veurem com acaba al llarg de l’any vinent. Amnistia i diàleg i desinfectar ferides, tot i que n’hi ha, com el rei Felip VI, que opten o bé per un rebuig frontal a tot allò que, segons ells, ha de trencar la fibra muscular de la pàtria, o bé, com ha fet el Monarca, per magnificar la Constitució com si es tractés d’un text sagrat. L’expressió "el germen de la discòrdia" és antiga i periclitada, com ho és la seva insistència en una convivència que no es pot donar, segons ell, fora de l’àmbit constitucional. La cantant Taylor Swift i la nina Barbie han estat al capdavant de la llista d’èxits, i també hi són, malauradament la sequera, l’educació dels nostres infants, l’auge creixent de les forces reaccionàries a tot arreu (amb bogeries planificades) i l’esclat de la intel·ligència artificial, que ens enlluerna i ens desconcerta a parts iguals. I, per descomptat, la ignomínia de Gaza (sense oblidar Ucraïna), amb tot de morts que no surten a les previsions, morts reals, escenes colpidores, persones que no eren grans ni estaven malaltes. Només és que vivien allà on es va desbocar el terror.

Un resum

Taylor Swift i Barbie, però també la sequera, l’educació dels infants, l’auge ultra i la ignomínia de Gaza, han protagonitzat l’any

El més llegit