Malgrat que els humans assolim la comprensió del concepte de mort durant la infantesa, assumir la pròpia mortalitat és un procés més lent, que sovint no s’inicia fins que els símptomes de decadència física comencen a fer-se evidents. Aquesta davallada comença a la quarta dècada de la vida, més o menys quan passem el límit que ha sigut durant pràcticament tota la història la mitjana de la nostra esperança de vida, els 35 anys. L’evolució ens ha dotat d’un cos perfectament adaptat a la feina que ha de fer: sobreviure fins que les nostres cries siguin autònomes. El que passa després ja no és rellevant. Des del punt de vista biològic, és clar, perquè avui en dia, amb 40 anys encara tens més de mitja vida per davant, si tot va bé, i moltes coses per fer.