Avui ha passat una cosa curiosa. He rebut una felicitació de Nadal d’aquestes odioses que ens ataquen per WhatsApp cada any en aquestes dates, però a diferència de les altres, aquesta m’ha agradat. L’home venia a dir alguna cosa com que, aquest nou any, desitjava menys intel·ligència artificial i més tonteria natural. ¡A favor! A favor de ser imperfectes, tontos i caòtics. A favor de deixar-nos sentir tristesa quan fa falta i d’acceptar els nostres defectes davant i darrere de les pantalles. Jo, per exemple, he de perdre com a mínim una cosa cada dia per sentir que estic viva. Després sempre la trobo. En realitat, mai perdo res, només l’extravio una estona. Això de vegades em fa sentir un desastre total. Però aquesta soc jo, caòtica i natural.