Mentre uns científics estudien la manera de connectar l’ordinador al cervell, d’altres estan buscant la manera de crear un úter artificial per evitar l’embaràs a les dones que així ho vulguin. Externalitzem allò natural (el prenyat) i internalitzem allò artificial (el correu electrònic). Fa poc vaig veure al diari la fotografia d’una orella cultivada en una espècie de matràs. Podríem dir que els savis havien aconseguit embarassar l’envàs d’un òrgan corporal. El pavelló auricular, segons la informació, es desenvolupava sense contratemps. Vaig recordar un company d’escola que s’asseia davant meu i al qual li faltava l’orella dreta. Jo em passava les classes de matemàtiques observant el monyó de carn que s’amuntegava al voltant del forat de l’oïda. Un problema de naixement que Gutiérrez (així s’anomenava) portava amb estranyesa. Anys més tard, quan es va posar de moda el cabell llarg, es va deixar créixer una melena que ocultava el defecte. Ja d’adults, ens vam trobar al carrer i s’havia quedat calb, però portava un implant de silicona que era impossible distingir d’una orella veritable.