Rèquiem pels migrants

La narrativa sobre els migrants és plena d’errors i farcida de mentides, una premissa a revisar el dia internacional de la immigració. Cada nova crisi migratòria, Europa tremola i s’aboquen les responsabilitats en la proliferació de les màfies del trànsit humà, fent creure que tenim un comodí per posar-hi fi, endurint la seva persecució i la repressió a les fronteres. Però com la guerra contra les drogues o contra el terrorisme, les mesures extremes per frenar la immigració només aconsegueixen fer més gran el problema. El drama de la immigració és que, a còpia de manipular els seus efectes, no hem entès els principis sobre els quals un continent com el nostre hauria d’actuar. Sotmesos a l’auge de discursos ultranacionalistes, hem tancat la porta i hem posat tanques perquè no hi entri ningú, mentre ens encaminem cegament cap al fracàs. Només l’entrada d’emigració pot corregir el declivi progressiu de la nostra societat envellida que serà incapaç de mantenir l’estat del benestar en molt poc temps. Una mentida repetida En tot just dues dècades més d’un terç de tota la nostra població serà més gran de 67 anys. ¿Qui pagarà les pensions? ¿Qui mantindrà el sistema públic de salut? ¿Qui l’educació? Davant aquests dilemes no deixa de créixer una mentida repetida. Un missatge que atrau a votants temorosos de perdre la seva feina i beneficis socials, per distreure l’atenció dels problemes reals. Des de les desigualtats fins a la seguretat econòmica o l’escalfament global, el recurs als migrants com a problema es repeteix. Tots els països d’Europa entonen el rèquiem per ells, quan els necessitem cada vegada més. Però en comptes d’una política migratòria comuna que frenés els traficants i posés criteri a les necessitats, es construeixen tanques i s’endureixen les condicions d’entrada, cosa que només aconsegueix augmentar el benefici dels clans criminals que els porten. Tot un error, perquè la realitat és que sense immigrants el rèquiem serà per nosaltres.

El més llegit