La crispació i la polarització no afavoreixen la democràcia ni el bon govern, sinó que degraden la política. I ara, des de les eleccions del juliol, estan comportant un apreciable descens de sensatesa en els líders dels dos grans partits. Amb els resultats del 23J, Feijóo no tenia cap indiscutible dret a ser president malgrat les seves teories sobre la llista més votada que el PP no ha tingut mai en compte. Ni, per exemple, a les autonòmiques de Madrid del 2019, quan Gabilondo va encapçalar la primera llista, o a Extremadura aquest mateix any i Guillermo Fernández Vara va avançar María Guardiola. Però Sánchez tampoc el té a recórrer contínuament a la tornada: "O jo o la Reacció". Potser per justificar (o intentar tapar) pactes discutibles basats en compromisos (llei d’amnistia) contra els quals s’havia expressat fins fa molt poc i que no agraden ni fins a part dels seus votants.