Hi ha una cosa gairebé tan esgarrifosa com la xifra de 55 dones assassinades per les seves parelles o exparelles des que va començar l’any:que en 22 dels casos, gairebé la meitat, la seva família coneixia l’existència de maltractaments i no ho va denunciar. Les raons (por, sensació d’indefensió...) poden ser semblants a les que tenallen les víctimes que tampoc denuncien i que són la majoria, però si ja fa temps que la violència masclista va deixar de ser considerat un assumpte de l’esfera estrictament privada i va passar a ocupar un lloc central en les agendes dels poders públics, és hora que la societat en el seu conjunt entengui que el problema que pateix una dona maltractada també és problema seu, que l’afecta com a membre d’aquesta societat. I que si en el seu entorn hi ha un cas de violència masclista, no es poden quedar callats esperant que sigui ella qui denunciï o que un servei públic actuï d’ofici. En aquest aspecte se centrarà la pròxima campanya que prepara el Govern, segons van anunciar els ministres d’Igualtat, Ana Redondo, i Interior, Fernando Grande-Marlaska, després de reunir-se per tractar el repunt de dones mortes.