Dos homes i una dona estan quiets, drets, formant un triangle que a l’interior té una mena d’expositor amb fullets i un cartell on s’anuncien "Classes gratis de la Bíblia". No parlen entre ells, no esternuden, no miren, potser no hi veuen, no es mouen gairebé. Sembla que formen part del mobiliari urbà. Es col·loquen al costat de la boca del metro del meu barri a primera hora del matí i es queden allà fins que es fa de nit. Però hi ensopego també pels carrers i les places del centre. No poden ser els mateixos que els del meu barri perquè no es pot estar en dos llocs diferents alhora, però resulten pràcticament indistingibles. Són clons. Porten els mateixos vestits jaqueta, les mateixes bruses i corbates, idèntiques sabates. Els pentina el mateix perruquer, els maquilla el mateix tanatopràctic. Dic tanatopràctic perquè de vegades em pregunto si venen del més enllà, em pregunto si estan vius o morts.