El poeta llatí Ovidi, en la seva Metamorfosi, explica la història del grec Ícar, fill de Dèdal, presoners tots dos a l’illa de Creta, a qui el seu pare construeix unes ales amb plomes d’au per poder sortir al costat d’ell volant per l’aire d’una illa amb unes aigües que estaven vigilades pels soldats del rei Minos, el seu capturador. Abans de començar a volar, Dèdal adverteix al seu fill que no voli massa baix, ja que la brisa del mar humitejaria les plomes de les seves ales i el faria caure, ni massa alt, ja que el sol fondria la cera amb què les va enganxar, amb el mateix tràgic resultat. Al principi el fill obeeix, però traspassades les illes de Samos, Delos i algunes més, embriagat per la facilitat del vol, comença a ascendir fins que s’aproxima al sol, i es compleix per a la seva desgràcia la premonició del pare i cau al mar.