Sumar va arribar a l’escena política per aclarir aquests matisos que té l’esquerra. No l’extrema esquerra, que aquest és un altre embolic sense metodologia, sinó l’esquerra més contundent, més radical, l’esquerra a l’esquerra, si volen. I va emergir un personatge polític com Yolanda Díaz que és tan interessant com Pedro Sánchez. Tots dos treballen l’art de la seducció política fins a límits infinits. Tant va seduir Díaz en el seu partit anterior, Podem, que Pablo Iglesias la va proposar com a successora. Això té el seu mèrit perquè qui va ser vicepresident del Govern central, i ara és director d’un mitjà de comunicació que dona exclusives del seu propi partit (les paradoxes del mirall), és molt llest. No obstant, la tremenda candidesa de la líder de Sumar va saber ocultar l’ambició de la qual era portadora. I allà la tenen, rient de manera pròxima amb el president Sánchez i tombant la solidesa del partit que va néixer de les places.