El despertador sona

En l’evolució dels temps, l’esser humà ha progressat fent que l’entorn s’adaptés a les seves necessitats per contra del que fan la resta de les espècies, que és adaptar-se a l’entorn, però la utilització massiva de combustibles orgànics i la conseqüent emissió de gasos d’efecte hivernacle ens està portant a una situació potencialment catastròfica. L’entorn ens obligarà a canviar a nosaltres. Hem tardat molt a adonar-nos del que passa. Potser hem trigat massa. Certament l’ONU ha impulsat fòrums internacionals per tal de denunciar la situació i trobar-hi solucions. L’any 1992 es va crear la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic a Rio, i es va dotar de la Conferència de les Parts (COP) com a òrgan suprem de decisió, que anualment se celebra en un país diferent. Enguany, entre el 30 de novembre i el 12 de desembre, a Dubai se’n fa la 28a edició, la COP-28, i és important per dos motius principals. Per primera vegada es revisaran els resultats obtinguts en relació amb els objectius marcats a París, l’any 2015, principalment limitar l’escalfament global a 2 ºC, i preferiblement a 1,5 ºC respecte dels nivells preindustrials. Difícil. Tothom està d’acord que estem arribant al límit de la reversibilitat, però és molt poc probable que s’assoleixin els compromisos establerts. Però sí que hi ha un aspecte potencialment positiu: la salut. La crisi climàtica té una dimensió incontestable: el seu efecte en la salut de les persones. L’impacte de l’escalfament sobre la contaminació repercuteix en un notable increment d’al·lèrgies, asma, malalties respiratòries i cardíaques i càncers, i uns 7 milions anuals de morts prematures. Les temperatures extremes, sobretot les altes temperatures, han provocat més de 60.000 morts enguany a Europa. I el 2024 promet ser un any encara més càlid que l’anterior. Les sequeres i inundacions tenen una notable influència sobre la quantitat i qualitat, no sols de l’aigua de consum, sinó també sobre el conjunt de la producció alimentària, especialment en l’agricultura i ramaderia. Els canvis d’usos de la terra, la desforestació i desertització estan provocant canvis en la distribució de vectors que, junt amb el fenomen de la globalització, porten malalties emergents i epidèmies. Els costos per l’impacte de la crisi climàtica sobre la salut de les persones està entre els 2.000 i 4.000 milions fins al 2030, i el Banc Mundial preveu que el 40% de la pobresa es derivarà dels efectes sanitaris del canvi climàtic. Certament, en les darreres COPs s’ha parlat de la salut, però en aquesta és la primera vegada que es dedica tota una jornada, el 3 de desembre, a parlar concretament de salut. 65 ministres junts. Cal esperar resultats, però el fet que els efectes del clima sobre la salut estigui a les agendes polítiques mundials, ja és molt. El Director General de l’OMS, Tedros Adhanom, ha afirmat: "A Dubai han de deixar-se de circumloquis i reconèixer els enormes beneficis per a la nostra salut i el nostre benestar d’actuar més decididament contra el canvi climàtic. La salut de la humanitat i les nostres economies ho necessiten amb urgència". Ens cal preparar els nostres sistemes sanitaris per afrontar els nous i molt greus reptes. Descarbonitzar les nostres instal·lacions, establir sistemes de vigilància efectius i afegir capacitat de resposta. I recordar, sempre, que la salut humana està íntimament relacionada amb la salut animal i la de l’entorn. Una sola salut: One Health. Ja era hora. Tant de bo que a Dubai hagi sonat un despertador per a tots els governs del món que recordi que l’efecte més greu de la crisi climàtica recau en la nostra salut.

El despertador sona

Els efectes del clima en la salut estan en les agendes polítiques

El més llegit