La pitjor sequera de la història no és culpa del Govern, però és innegable que els successius responsables de la Generalitat no han fet els deures. Molt poc s’ha avançat des que el tripartit d’esquerres presidit per José Montilla va construir la dessaladora del Prat, inaugurada el 2009. Sense aquesta instal·lació fa setmanes que ja tindríem restriccions a l’àrea metropolitana. El 2010 va guanyar les eleccions Artur Mas i, dos anys més tard, va començar el procés. Des d’aleshores, la política catalana, en lloc de centrar-se a millorar el benestar dels ciutadans, va prendre la ruta de la inflor sobiranista que ens va portar al desastre del 2017. Tot i que el pitjor ja ha passat, Catalunya ha sortit molt tocada i afronta ara mateix un moment crític en medi ambient, educació i infraestructures amb un Govern dèbil, un president mancat de lideratge i que només compta amb 33 d’un total de 135 diputats. Crida l’atenció que mentre Pere Aragonès reclama contribuir menys a la solidaritat interterritorial desempolsegant el tòxic discurs de les balances fiscals, exigeix als governs de les altres comunitats que ens cedeixin la seva aigua sobrant. La idea no entusiasma enlloc.