El 30 de desembre de 1959, mentre passa uns dies de vacances a la casa que té a Lourmarin, amb vistes al castell d’aquest poble de la Provença, des d’una terrassa de tova amb una balustrada de pedra, Albert Camus escriu una carta. És la que fa 865 de les que s’han escrit, ell i María Casares, des que el dia 1 de juliol de 1944 l’escriptor inicia una correspondència que ha de durar quinze anys i que comença amb una carta en què també parla a l’actriu d’un viatge que voldria fer per estar amb ella. En la del 30 de desembre, Camus avisa que arribarà a París amb el cotxe (un luxós Facel Vega) de Michel Gallimard i li proposa de sopar plegats, en principi, "tenint en compte els atzars de la carretera". En la de l’1 de juliol, des d’una casa que li han deixat a Verdelot, a prop de París, Camus confessa a Casares que està pensant d’agafar una bicicleta per poder anar a la capital i retrobar-se amb ella (encara no fa un mes que són amants): "Marxo a les 6 i a les 11 et podria abraçar. Només de pensar-ho em tremolen les cames".