Karen E. Willcox, enginyera aeroespacial: «En el futur, tots tindrem bessons digitals»

Per celebrar el 50è aniversari de l’Escola de Camins, la Universitat Politècnica de Catalunya es ‘va regalar’ amb la visita de la neozelandesa Karen E. Willcox, enginyera aeroespacial que dirigeix l’Oden Institute for Computational Engineering and Sciences i s’ha convertit en estrella mundial en el camp dels bessons digitals. Explicat breument, són models virtuals d’un sistema –un avió, una vivenda, un huracà, un tumor– que evolucionen amb dades del món real i permeten predir comportaments per prendre millors decisions mecàniques, energètiques, bioclimàtiques o terapèutiques. Un moment. ¿Cadascú de nosaltres podria tenir un bessó digital? En el futur. Avui estem treballant amb bessons digitals de tumors cerebrals, de càncer de mama i de pròstata. Cada pacient és molt diferent. Únic. I el nostre objectiu és arribar a una medicina personalitzada. Cada pacient és molt diferent. Únic. I el nostre objectiu és arribar a una medicina personalitzada. Això suposa obtenir palades de dades personals. La privacitat i la seguretat de les nostres dades és un repte, certament. ¿Qui hi tindrà accés? ¿Com s’han de compartir? Una solució passa per les matemàtiques: l’‘aprenentatge federat’ és una tècnica que entrena un algoritme a través d’una arquitectura descentralitzada formada per múltiples dispositius que contenen les seves pròpies dades locals. Després, els governs han d’establir normes. «En el meu bessó digital es veuria molta activitat. De fet, necessitaria trigèmins digitals» ¿Què veuríem en el ‘seu’ bessó digital? ¡Molta activitat! Veurien matemàtiques, física i informàtica. Em fascina resoldre problemes i entendre com es relacionen les coses entre si. Veurien algú molt organitzat, els meus fills sembrant el caos i el meu marit... també. De fet, necessitaria trigèmins digitals: un que treballi en el sector aeroespacial, un altre amb els meus fills i un a Nova Zelanda, on viu la meva família. També veurien algun Jedi. ¿’Jedi’ és un terme científic o parla del que pot sentir la Força? Del segon. De petita vaig veure ‘Star Wars’ i vaig decidir que volia ser astronauta. Vaig créixer en una família pobra i la pel·lícula em va inspirar. Vaig ser la primera de la família que va obtenir un títol universitari. «De petita vaig veure ‘Star Wars’ i vaig decidir que volia ser astronauta. Vaig créixer en una família pobra i la pel·lícula em va inspirar. El seu context familiar no li era favorable. El meu pare era mecànic, però mai em va permetre acostar-me al seu taller. Jo era bona en matemàtiques i vaig tenir la sort de tenir professors que em van animar. Vaig aconseguir una beca per anar en una bona escola secundària i a la Universitat d’Auckland em van encoratjar a fer el doctorat en el MIT de Massachusetts. Tenia 22 anys quan vaig deixar Nova Zelanda. Era la primera vegada que sortia del país i va resultar bastant aterridor. Ha arribat a brillar en el seu camp, però no ha pogut tripular una nau espacial. En l’última de les dues proves, el 2013, hi vaig estar molt a prop. Va ser molt decebedor perdre-m’ho, però si hagués anat a l’espai no tindria avui la meva filla. Ho dono per bo. ¿Dona per bo haver jugat a rugbi? És clar. Vaig jugar de ‘scrum’, una posició molt manaire. ¿Té algun punt en comú amb l’enginyeria? En rugbi cadascun dels jugadors té diferents fortaleses i debilitats, i han d’unir-se per enfrontar-se a un joc dur. També en enginyeria necessites equip i unir destreses. Necessitem persones de diferents orígens, homes i dones, de ciutat i de zones rurals, de famílies riques i pobres. La diversitat de perspectives és útil perquè els problemes a què ens enfrontem són complexos. Crec que l’enginyeria, la informàtica i les matemàtiques, juntes, poden marcar una diferència en la vida de les persones. «Em preocupa l’oblit de la física. L’aprenentatge profund amb IA no serà la resposta a tot» ¿Què l’inquieta més del panorama? L’oblit de la física, de les lleis de la naturalesa. Si construeixes un avió que viatgi a Nova Zelanda, has de pensar que hi volen centenars de persones durant milers de quilòmetres. ¡Això és física! Em preocupa de veritat que la gent pensi que l’aprenentatge profund amb IA, que és molt poderosa i emocionant, és la resposta per a tot. ChatGPT té aquest afany. Em molesten aquests grans models de llenguatge que s’entrenen amb les nostres dades sense permís. Ja a l’escola ens van ensenyar que copiar les oracions exactament o canviant-ne algunes paraules és plagi. Això és el que fan aquestes màquines i no està bé. És un robatori. I són productes llançats abans que la societat hagi acordat què està bé i que no. ¿Convenç d’això els seus fills? La nena és encara petita, té 8 anys. Però al meu fill, de 14, li insisteixo sobre la idea de plagi. Un enginyer que redacta articles tècnics, un periodista o un escriptor de ficció poden inspirar-se en els treballs d’altres, però no copiar i enganxar les seves paraules. I aquestes eines no només ho fan, també distorsionen la realitat. Als Estats Units tenim un greu problema amb la informació. Poden fer creure qualsevol cosa.

Karen E. Willcox, enginyera aeroespacial: «En el futur, tots tindrem bessons digitals»

L’experta en bessons digitals, convidada per la UPC a Barcelona, qualifica la filosofia de ChatGPT de «robatori»

Així serà el ‘bessó digital’ de la Terra que crearà el supercomputador de Barcelona

Barcelona utilitzarà una rèplica digital per prendre millors polítiques públiques

El més llegit